Portada del sitio > Legislación > Llei 4/2010, del 17 de març, de consultes populars per via de (...)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DOGC núm. 5595 - 25/03/2010

Llei 4/2010, del 17 de març, de consultes populars per via de referèndum

Sábado 12 de junio de 2010, por Redacción

El President de la Generalitat de Catalunya. Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent Llei

Preàmbul

El Govern té com a objectius aprofundir en el desplegament de les disposicions estatutàries, fomentar la participació i incrementar la qualitat democràtica impulsant la implementació de mecanismes de participació ciutadana, per tal de fer més propera l’Administració i assegurar la participació de la ciutadania en la presa de decisions que afecten els seus interessos.

L’Estatut d’autonomia, per primera vegada, reconeix tot un seguit de drets i principis rectors que han d’inspirar l’acció dels poders públics de Catalunya. Un dels drets que reconeix, de manera àmplia, és el dret de participació (article 29). L’article 23 de la Constitució ja disposa que la ciutadania té dret a participar en els afers públics de manera directa, però a Catalunya l’Estatut ha desenvolupat aquest dret amb més intensitat i més concreció, reconeixent a la ciutadania el dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives.

Quan parlem de consultes populars hem de distingir dues categories. D’una banda, els instruments de participació ciutadana dirigits a conèixer la posició o les opinions de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen en múltiples i diverses modalitats, com enquestes, fòrums de debat i participació, i audiències públiques. D’altra banda, els referèndums, que són una modalitat de consulta popular en què es crida tot el cens electoral a participar i es garanteixen els requisits formals i legals per a validar la consulta i el seu resultat.

Fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei, el referèndum només es preveia per a tres supòsits molt concrets: el referèndum consultiu per a les decisions polítiques d’una transcendència especial (article 92 de la Constitució), el referèndum constitucional per a ratificar les reformes constitucionals (articles 167 i 168 de la Constitució) i el referèndum per a ratificar els estatuts d’autonomia (article 151 de la Constitució). L’ordenament jurídic també preveu que es puguin celebrar referèndums en l’àmbit municipal, on, a instància dels ciutadans o de l’ens local, un municipi pot engegar el procediment per a celebrar un referèndum que, en darrer terme, ha d’autoritzar l’Estat.

L’article 122 de l’Estatut estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.

En aquest marc competencial, aquesta llei estableix el règim jurídic, el procediment, l’acompliment i la convocatòria de les consultes populars per via de referèndum en l’àmbit de Catalunya i en l’àmbit municipal. L’autorització d’aquestes consultes populars cau, necessàriament, dins l’àmbit competencial de l’Estat en compliment del que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució. Igualment, les disposicions d’aquesta llei sobre les consultes populars per via de referèndum a Catalunya respecten el que estableixen la Llei orgànica 2/1980, del 18 de gener, de regulació de les diverses modalitats de referèndum, i la Llei orgànica 5/1985, del 19 de juny, del règim electoral general. No obstant això, el que disposa la Llei orgànica 2/1980 no és aplicable a les consultes populars en l’àmbit municipal, tal com estableix la seva disposició addicional.

Aquesta llei defineix dos àmbits de les consultes populars per via de referèndum: d’una banda, les consultes populars que es promoguin en l’àmbit de Catalunya, i de l’altra, les que es promoguin en l’àmbit municipal.

Pel que fa a l’àmbit de Catalunya, l’objecte de les consultes són les qüestions polítiques de transcendència especial per a la ciutadania en l’àmbit de les competències de la Generalitat. S’estableix que l’efecte sigui consultiu i que el Govern comparegui davant el Ple del Parlament i fixi la seva posició amb relació al resultat de la consulta. A més, s’ha volgut preveure la possibilitat que siguin les institucions públiques les que puguin promoure una consulta popular per via de referèndum. Així, el Govern, el Parlament i els municipis estan legitimats, com a representants dels interessos de la ciutadania, per a proposar la convocatòria d’una consulta popular.

Pel que fa a l’àmbit municipal, les consultes populars per via de referèndum ja eren regulades per la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i pel Decret 294/1996, del 23 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de consultes populars municipals. Aquesta llei simplifica i dota de més garanties el procediment de recollida de signatures i validació de la proposta de consulta, quan aquesta prové dels veïns. Les consultes populars en l’àmbit municipal també tenen efectes consultius i s’estableix que l’alcalde o alcaldessa hagi de comparèixer davant el ple municipal i pronunciar-se sobre el resultat de la consulta.

Aquesta llei s’estructura en cinc títols. El títol I conté les disposicions de caràcter general, que defineixen la consulta popular per via de referèndum com un instrument de participació directa per a determinar la voluntat del cos electoral sobre qüestions polítiques de transcendència especial amb les garanties pròpies del procediment electoral. A més, el títol I estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, defineix el cos electoral i delimita l’abast de l’objecte de les consultes populars per via de referèndum.

El títol II, que regula les consultes populars per via de referèndum d’àmbit de Catalunya, es divideix en tres capítols: un primer capítol que defineix l’àmbit, l’objecte, la naturalesa i les modalitats de les consultes populars, i el segon i el tercer capítols, que desenvolupen les dues modalitats de consulta popular, segons si la iniciativa és institucional o popular. Així, les consultes populars iniciades pel Govern, per una cinquena part dels diputats o dos grups parlamentaris o per deu municipis de Catalunya conformen les consultes populars d’iniciativa institucional, regulades pel capítol II. Les consultes populars promogudes per la ciutadania són les denominades consultes populars d’iniciativa popular, que regula el capítol III.

En les dues modalitats de consulta popular, es preveu un possible control de l’adequació constitucional i estatutària de l’objecte de la consulta per part del Consell de Garanties Estatutàries, i una aprovació final, per majoria absoluta del Parlament, com a tràmit previ a la sol·licitud d’autorització de la consulta a l’Estat.

Pel que fa a la consulta d’iniciativa popular, es requereix que la proposta sigui avalada pel 3% de la població per mitjà d’un procés de recollida de signatures que, finalment, ha de validar el Parlament.

El títol III, que regula les consultes populars per via de referèndum d’àmbit municipal, es divideix en tres capítols. El capítol I conté les disposicions de caràcter general, això és, l’àmbit, l’objecte, la naturalesa, les modalitats i, en aquest cas, també, les matèries excloses de consulta per via de referèndum, que són únicament les relatives a les finances locals. La tramitació de la sol·licitud de l’autorització de la convocatòria també és regulada per aquest capítol, perquè és comuna a les dues modalitats de consulta popular que estableixen els capítols II i III.

El capítol II desenvolupa les consultes populars d’iniciativa institucional, que són les que han estat promogudes per l’alcalde o alcaldessa o per una tercera part dels regidors de cada municipi. La proposta de consulta popular, perquè sigui tramitada, ha d’ésser aprovada per la majoria absoluta dels membres del ple municipal. Finalment, el capítol III regula les consultes populars d’iniciativa popular, que són les promogudes per un percentatge determinat dels veïns d’un municipi segons el nombre total d’habitants d’aquest.

El títol IV regula el procediment de convocatòria i celebració de les consultes populars per via de referèndum, tant en l’àmbit de Catalunya com en l’àmbit municipal, un cop han estat autoritzades per l’Estat.

El títol V regula els principis i les garanties de la utilització dels mitjans electrònics en les consultes populars per via de referèndum, d’acord amb la Recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa del 2004 relativa als estàndards legals, operacionals i tècnics per al vot electrònic.

La part final de la Llei conté cinc disposicions addicionals, dues de transitòries, una de final i una disposició derogatòria, que revoca els articles 159, 160 i 161 del Decret legislatiu 2/2003 i el Decret 294/1996.

Títol I Disposicions generals

Títol II De les consultes populars per via de referèndum d’àmbit de Catalunya

Títol III De les consultes populars per via de referèndum d’àmbit municipal

Títol IV Del procediment per a la celebració de la consulta popular

Títol V De la utilització dels mitjans electrònics

Disposicions addicionals

Disposicions transitòries

Disposició derogatòria

Disposició final

Llei 4/2010, del 17 de març, de consultes populars per via de referèndum

(12 de junio de 2010)